tag:blogger.com,1999:blog-36618787214667387722011-04-21T22:20:10.228+01:00Anàlisi del Llenguatge PublicitariGemmahttp://www.blogger.com/profile/02481300214901707265noreply@blogger.comBlogger21100tag:blogger.com,1999:blog-3661878721466738772.post-52878130013426974872007-03-27T22:50:00.000+01:002007-03-27T23:41:07.395+01:00<span style="font-family:verdana;">Qui ha dit que els anuncis no regeixen la nostra vida? Més enllà del <em>modus vivendi</em> (que también), en nuestras conversaciones hay más frases creadas por hristos que por la sabiduría popular.</span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;">Una llàstima que la que primer em ve a la ment sigui una que em fa una ràbia que no puc amb ella, probablement perquè que et diguin que "no" ja fa ràbia de per sí, però que et diguin <span style="color:#ff0000;"><strong>"pues va a ser que no"</strong></span> és insuportable. Felicitats, Canal +</span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;">Un altre crack: porque gracias a ellos no quedan tus amigos con sus nombres, sinó que <strong><span style="color:#ff0000;">"Queda Juan, queda Ana,.."</span></strong> y nunca hay un tercero. Pues no entras, si sólo quedan ellos...!!</span><br /><span style="font-family:verdana;">Deu ser per això que la gent triomfa més que la Coca-Cola. Está claro que Juan sí, aunque siempre con la misma!</span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;">Guardaros muy mucho del <span style="color:#ff0000;"><strong>"¿Repetimos?"</strong></span> en según qué ocasiones, dejadlo para las natillas, que eso no se pregunta...</span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;">Jové, un homenatge a la teva última setmana a La Caixa, perquè us heu apropiat de lo més important: <strong><span style="color:#ff0000;">"Parlem?"</span></strong>. L'impacte és real i podríeu arribar a dir que la gent parla gràcies a vosaltres ;)</span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;">Una de toda la vida, que ens va acompanyar tant a les chupis en la nostra adolescència. Nosaltres no deiem "truca'm", nosaltres deiem: <strong><span style="color:#ff0000;">"Vengggga, llámame!!"</span></strong>. L'Alberto i jo encara ho diem!</span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;">A Valeria Mazza y Danone again, la Glò (con quién más veces me he vestido) i jo, li devem risas recurrentes y absurdas cada vez que nos subimos la cremallera y <span style="color:#ff0000;"><strong>"¡¡qué rabbbia, no sierrrra!!"</strong></span><span style="color:#000000;">. Sí que fa ràbia, sí...</span></span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;">Si creus que <span style="color:#ff0000;"><strong>"el algodón no engaña"</strong><span style="color:#000000;">,</span></span><span style="color:#000000;"> </span>si <strong><span style="color:#ff0000;">"te gusta conducir"</span></strong> y si <span style="color:#ff0000;"><strong>"a ti te daban dos"</strong></span><span style="color:#000000;">; </span>si sólo haces <span style="color:#ff0000;"><strong>"como Juan Palomo"</strong></span> desde la campaña de Gallina Blanca y si alguna vez no has tenido <span style="color:#ff0000;"><strong>"esa sensación de frescor íntimo"</strong></span>, llavors pots dir que, definitivament, els anuncis tenen o han tingut algun efecte en la teva vida.</span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;">Suposo que us ha quedat clar perquè m'he aventurat a fer d'aquest el meu nou blog temàtic, pues mira, por la misma razón por la que hago casi todo... <strong><span style="color:#ff0000;">"porque yo lo valgo"</span></strong>!!</span><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3661878721466738772-5287813001342697487?l=cabunicsonalsanunsis.blogspot.com' alt='' /></div>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/02481300214901707265noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-3661878721466738772.post-10476941467678034122007-03-26T23:44:00.000+01:002007-03-27T00:01:57.761+01:00<em><span style="font-family:verdana;">...són els anuncis que fan a televisió! Que boniques les musiques, ai lairet, lairet, lairó!</span></em><br /><em><span style="font-family:verdana;"></span></em><br /><span style="font-family:verdana;">Perquè jo, de petita, no jugava, mirava la tele. Perquè rarament m'aixecava i m'aixeco a pixar quan fan anuncis (bec molt poca aigua). Perquè era la reina de l'Slogan (joc de taula d'anuncis de tv). </span><br /><span style="font-family:verdana;"></span><br /><span style="font-family:verdana;">Perquè són un art, m'agraden, i mereixen un tribut.</span><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3661878721466738772-1047694146767803412?l=cabunicsonalsanunsis.blogspot.com' alt='' /></div>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/02481300214901707265noreply@blogger.com4