Lo que hacemos, lo hacemos bien

Qui ha dit que els anuncis no regeixen la nostra vida? Més enllà del modus vivendi (que también), en nuestras conversaciones hay más frases creadas por hristos que por la sabiduría popular.

Una llàstima que la que primer em ve a la ment sigui una que em fa una ràbia que no puc amb ella, probablement perquè que et diguin que "no" ja fa ràbia de per sí, però que et diguin "pues va a ser que no" és insuportable. Felicitats, Canal +

Un altre crack: porque gracias a ellos no quedan tus amigos con sus nombres, sinó que "Queda Juan, queda Ana,.." y nunca hay un tercero. Pues no entras, si sólo quedan ellos...!!
Deu ser per això que la gent triomfa més que la Coca-Cola. Está claro que Juan sí, aunque siempre con la misma!

Guardaros muy mucho del "¿Repetimos?" en según qué ocasiones, dejadlo para las natillas, que eso no se pregunta...

Jové, un homenatge a la teva última setmana a La Caixa, perquè us heu apropiat de lo més important: "Parlem?". L'impacte és real i podríeu arribar a dir que la gent parla gràcies a vosaltres ;)

Una de toda la vida, que ens va acompanyar tant a les chupis en la nostra adolescència. Nosaltres no deiem "truca'm", nosaltres deiem: "Vengggga, llámame!!". L'Alberto i jo encara ho diem!

A Valeria Mazza y Danone again, la Glò (con quién más veces me he vestido) i jo, li devem risas recurrentes y absurdas cada vez que nos subimos la cremallera y "¡¡qué rabbbia, no sierrrra!!". Sí que fa ràbia, sí...

Si creus que "el algodón no engaña", si "te gusta conducir" y si "a ti te daban dos"; si sólo haces "como Juan Palomo" desde la campaña de Gallina Blanca y si alguna vez no has tenido "esa sensación de frescor íntimo", llavors pots dir que, definitivament, els anuncis tenen o han tingut algun efecte en la teva vida.

Suposo que us ha quedat clar perquè m'he aventurat a fer d'aquest el meu nou blog temàtic, pues mira, por la misma razón por la que hago casi todo... "porque yo lo valgo"!!

Que bonics...

...són els anuncis que fan a televisió! Que boniques les musiques, ai lairet, lairet, lairó!

Perquè jo, de petita, no jugava, mirava la tele. Perquè rarament m'aixecava i m'aixeco a pixar quan fan anuncis (bec molt poca aigua). Perquè era la reina de l'Slogan (joc de taula d'anuncis de tv).

Perquè són un art, m'agraden, i mereixen un tribut.