Anàlisi del Llenguatge Publicitari

dilluns, 26 de març del 2007

Que bonics...

...són els anuncis que fan a televisió! Que boniques les musiques, ai lairet, lairet, lairó!

Perquè jo, de petita, no jugava, mirava la tele. Perquè rarament m'aixecava i m'aixeco a pixar quan fan anuncis (bec molt poca aigua). Perquè era la reina de l'Slogan (joc de taula d'anuncis de tv).

Perquè són un art, m'agraden, i mereixen un tribut.

4 comentaris:

Motenai ha dit...

Son tan bonus els anuncis que tu seeeeeeeeeepre exclames: "Quina llàstima que els tallin per posar... programes!"

Yo tb era fan de La Trinca, què te piensas??

Motenai ha dit...

Por cierto, yo también soy arte, te gusto y no me has hecho ningún blog...

Anònim ha dit...

Serch, Gemma ha dicho "TRIBUT", no blog, i el tribut que et fa a tu perquè ets art i li agrades es aguantarte de vez en cuando durante la hora de comer...

Motenai ha dit...

No me caes bien.