...són els anuncis que fan a televisió! Que boniques les musiques, ai lairet, lairet, lairó!
Perquè jo, de petita, no jugava, mirava la tele. Perquè rarament m'aixecava i m'aixeco a pixar quan fan anuncis (bec molt poca aigua). Perquè era la reina de l'Slogan (joc de taula d'anuncis de tv).
Perquè són un art, m'agraden, i mereixen un tribut.
Anàlisi del Llenguatge Publicitari
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Son tan bonus els anuncis que tu seeeeeeeeeepre exclames: "Quina llàstima que els tallin per posar... programes!"
Yo tb era fan de La Trinca, què te piensas??
Por cierto, yo también soy arte, te gusto y no me has hecho ningún blog...
Serch, Gemma ha dicho "TRIBUT", no blog, i el tribut que et fa a tu perquè ets art i li agrades es aguantarte de vez en cuando durante la hora de comer...
No me caes bien.
Publica un comentari a l'entrada